Aina Palmer entona el «xonisme intel·lectual» amb el seu nou disc

La valentúber i cantant trau a la llum el seu primer àlbum ‘Psicopompa’

 

Sergi Moyano (@sergimoyano_)

Ens ho va advertir, i ara s’ha confirmat la notícia. Veu la llum el nou disc d’Aina Monferrer, una artista novella que ja s’ha batejat amb el nom d’Aina Palmer. L’àlbum Psicopompa està compost per dotze peces sonores que constitueixen un híbrid d’estils que contribuirà a la diversificació de l’escena musical valenciana. 

Aina Monferrer Palmer, de 32 anys, és una valentúber coneguda per la seua tasca divulgativa a través de vídeos de Youtube amb els quals fomenta l’aprenentatge del valencià. La seua vida professional bascula entre la feina de professora a l’EOI de Castelló, la docència a l’UJI. A banda, desenvolupa dues línies d’investigació, que se centren en la figura del poeta Vicent Andrés Estellés i en l’anàlisi de l’espai mediàtic valencià

La trajectòria artística de la professora borrianenca es remunta a la seua infància: «La meua vida ha estat estretament lligada a la música des que tinc ús de raó», reconeix. Fins i tot, ha estat integrant d’un grup local de punk que es deia Komoloyes, i enumera: «Tinc el títol professional de violí i he tocat la dolçaina, la guitarra, la percussió en una batukada i el baix elèctric». «Ara, he mamprés de nou estos instruments, he començat a compondre i gravar cançons», manifesta.

Aina, durant l’etapa en què fou baixista al grup ‘Komoloyes’. Any 2005

 

Palmer viu un moment d’efervescència creativa, un fet que l’ha portada a engegar nous projectes combinant diferents formes d’expressió. «És una etapa prolífica, l’actual, tot i que no és més que la collita d’unes llavors que porte anys sembrant i que ara han fet fruit. És un fet efímer que s’anirà apagant els propers anys», augura.

 

Entre el «xonisme i la coentor»

Pel que fa a l’estil, l’artista assegura no tindre’l «molt marcat», tot i que amb una riallada acredita que forma part «d’un moviment -inventat- anomenat xonisme intel·lectual. M’agraden coses estèticament de xoni i sóc bastant coenta, de vegades amb una estètica kitsch»

«La meua música se situa en una hibridació d’estils i d’influències, que no se sap d’on ve ni cap a on va. És un totum revolutum absolut», assegura la cantant, i cita algunes referències: «Música que m’agrada? Antònia Font, Orxata, Éric Satie, Bach, Beach House, The Knife, Los Planetas, La Casa Azul, Sénior, Cat Power, Camarón, Rosalia… Acabe de descobrir Malparlat i m’encanta; també La Mala o Nils Frahm». Les influències son d’allò més diverses. 

Durant l’enregistrament de Psicopompa

 

Una simbiosi de poesia i filosofia

Juntament amb la seua parella, ha començat a estudiar Filosofia per la UNED, una conjuntura que ha estimulat la creativitat. «El fet d’estar llegint textos filosòfics últimament per a la carrera, m’ha inspirat a escriure. Des dels vint anys, escric poemes assíduament, però fins ara han estat consignats als calaixos. Ara, n’he reciclat alguns i reconvertit a lletres de cançó», postil·la, i remarca: «Al remat, combine la filosofia amb la meua poesia casolana i pràcticament adolescent»

Per a la cantant, la música és el seu llenguatge comunicacional predilecte. «He trobat un canal en què puc combinar totes les meues vies expressives, més enllà del text escrit. Les cançons s’adapten molt bé al meu dir, més que un paper en blanc; canalitzen adequadament la dispersió intel·lectual i la hiperactivitat obsessiva que patisc», aprecia.

Per ara, només té dues cançons publicades, el trap Kant, que parla sobre el desengany amistós, i Estètica anestèsica, cançó electrònica huitantera que canta amb Alfonso Blanch i que parla de filosofia i quotidianitat. Dijous que ve, dia 16, farà públiques dues cançons més. Es preveu que el 20 de febrer faça públic ja l’àlbum complet de Psicopompa.

 

Top