Amàlia Garrigós: “Done suport al projecte valentubers perquè cal ser lleials lingüísticament”

@rosella_espinos

Amàlia Garrigós, periodista reconeguda en tot el territori valencià, ha donat suport al món valentuber amb entusiasme des dels seus inicis. Estem vivint temps de canvis i volíem preguntar-li, com a veu experta al camp de la comunicació, què opina sobre diferents temes relacionats amb YouTube i el valencià.

-Des del principi has donat suport al món valentuber, sabem que ens has vist créixer com a revista de primera mà. Com a professional… què té este projecte per a tu que t’anima a donar-nos suport?

Done suport al projecte valentubers perquè cal ser lleials lingüísticament. Cal tindre lleialtat lingüística en les xarxes socials perquè aquestes estan plantejant un desafiament mundial a totes les llengües i cultures del segle XXI. Cada comunitat lingüística es veu obligada a fer el salt al ciberespai i a posicionar-se en ell si aspira a romandre vigorosa i activa.

En els últims 5, 6 anys el fenomen youtuber ha pres un impuls molt gran que ha coincidit amb una atomització de les televisions tradicionals. YouTube és, si més no, un espai de creació audiovisual que supera l’àmbit de l’entreteniment. En ell s’inclouen propostes de compromís social, divulgació cultural… etc. Tot està a YouTube. Una plataforma que té més de 1.900 milions d’usuaris cada mes a nivell mundial. Nosaltres, els valencians i valencianes, els valents i valentes que sou els valentubers, hem de posicionar-nos ací, en el planeta internet, i en YouTube hem d’estar, com no. Per això els valentubers tenen el meu suport des del minut 1.

-Fer periodisme en valencià a YouTube creus que pot ser una bona ferramenta de treball o més bé sols un hobby?

Bé, pot ser les dos coses… un hobby o una ferramenta de treball per a transmetre informacions i fer periodisme. Això depén del compromís social del o la valentuber. En el moment en què transmetem informacions i comuniquem idees i pensaments, m’és igual si l’audiència  són 3, 30 o 3.000 persones… ja hi ha una responsabilitat amb qui ens escolta i hem de ser honestos amb el nostre contingut, treballar la forma que li volem donar i tindre cura de l’ús de la llengua. Expressar-se públicament en qualsevol idioma implica una exigència. Podem transmetre oci, fer un tutorial… qualsevol contingut periodístic o amb un compromís divulgador, d’una manera o d’altra hem de tindre certa responsabilitat. Cal afegir que hi ha youtubers que treballen el reportatge o el documental tot i que tinc la sensació que, en molts casos, l’opinió es barreja massa sense diferenciar què és una cosa o l’altra. A més, crec que és molt interessant com el fenomen YouTube està sent molt bo per a que la gent emergent dins del terreny musical puga mostrar els seues treballs a l’audiència.

-Els nous formats comunicatius estan a l’ordre del dia… podcast, Netflix, Youtube…, de quina manera creus que el valencià ha de moure’s per no quedar-se enrere?

Amb el valencià passa com amb qualsevol altra llengua. Hem de fer productes competitius, de qualitat. Crec que la televisió valenciana en eixe aspecte hauria de fomentar molt la ficció, tal i com va passar amb TV3 amb Polseres Vermelles, hauríem de tindre productes amb qualitat exportadora: fer productes que no sols es queden al nostre terreny i, fins i tot, que ens ho compren a Netflix. Açò ha passat amb alguna autonòmica que ha fet bona ficció.

La nostra llengua no és minoritària sinó que està minoritzada, per a eixir d’ací és molt important potenciar la lleialtat lingüística en: podcasts, YouTube… i estaria molt bé que hi haguera una unió de productes de qualitat entre tots els catalanoparlants i les seues varietats geolectals.

-Ens encantaria saber quin seria el teu projecte valentuber si tingueres un canals de YouTube…

Doncs intentaria donar resposta a alguns dels dilemes o qüestions que implica l’edat madura de la dona, des dels 50 anys, i la seua funció en la societat. Estem en una etapa biològica de la vida que, de vegades, ens és tabú parlar de certs temes. En ocasions em reunisc amb les meues amigues i comencem a parlar dels problemes que hi ha a la societat amb les dones de més de 50 anys i tots els temes etiquetats com a tabú que ens envolten i ens riguem molt, ens ho prenem amb sentit de l’humor.

Plantejaria des de vídeos tutorials a contar històries pròpies de la nostra vida. També seria preescriptora musical, tal vegada de vinils que en tinc molts a casa. Ara hi ha una audiència “vintage” que compra vinils molt més que CD’s, i parlaría així també de la nostra pròpia creativitat a les escenes valencianes.

-Com veus el món valentuber d’ací uns anys?

Jo vos veig, al món valentuber, valentes i youtubers, creixent i creixent i donant relleu a altres persones que van unint-se a este col·lectiu que ha nascut amb vigor, amb alegria i positivisme. Vos done suport a nivell individual i a nivell col·lectiu que hi haja molta gent espentant-vos.

-Ens dones uns “tips” o consells per poder millorar la revista?

Crec que en general ho esteu fent molt bé. Esteu contribuint a donar-li normalitat al valencià. Esteu captant noves lleialtats lingüístiques, i em sembla magnífic el nom que teniu: valentubers, perquè sou valencians i valents i valentes i el futur és vostre… endavant!

Top