Diàlegs amb Vicent Torrent, el Tio Canya, i Amàlia Garrigós

Sergi Pau (@sergipau99)

Els Nadals son les vacances pròpies dels retrobaments, regals i també on la nostàlgia apareix a flor de pell i així el dia 5 de gener, la nit de Reis, com si d’un regal es tractara la periodista Emma Tomàs ens va fer un dels regals més bonics que podíem desitjar. Al capítol 56, el primer del 2020, ens endinsava en la casa del gran Vicent Torrent, Tio Canya, acompanyats d’altra gran periodista valenciana com és Amàlia garrigós.

Parlar de Vicent Torrent és indiscutiblement parlar d’Al Tall, el grup musical valencià que per excel·lència va marcar a tota una generació. Des de discs com “Quan el mal ve d’Almansa” fins a cançons com “Tio Canya” que van calar en la societat valenciana de l’època, tot i que actualment aquestes cançons segueixen ben vives gràcies a l’esperit de moltes famílies que lluiten perquè aquestes peçes musicals no caiguen en l’oblit i les van passant de pares a fills i de fills a nets i també gràcies al panorama musical actual que se segueixen inspirant en moltes d’aquestes peçes, i un clar exemple d’açò és la cantant riberenca Tesa, qui va col·laborar amb el mateix Vicent Torrent per fer la cançò “Qui estima la seua llengua” del disc “Rural”,  un tema d’amor a la nostra llengua i d’agraïment a totes les persones que l’usen.Tot i que als seus 74 anys ja està jubilat, podem veure al mateix Torrent actiu en molts actes i actuacions -segons ell “bolillos”-. 

Una hora d’entrevista més que interessant de la qual no vos volem fer “spoiler” però aprofitem aquest post per deixar-vos el nostre TOP5 de preguntes i respostes d’aquest capítol de Diàlegs.

TOP5

La Pelitrumpeli va ser culpa del uelo Visantet, el uelo de Maite, la meua dona, que era prou cantaoret, era llaurador i ja era molt major quan jo el vaig conèixer i ens cantava per exemple allò de “patilles tòrtiques, dum peluquèstricum”

TOP4

Has portat sempre bigot?

Bueno, si, abans portava barba, en l’època hippie i abans, si podeu vore alguna foto de l’equip valencià folk si que anava sense bigot. I fins i tot alguna foto hi ha en corbateta.

TOP3

I tu ara com veus l’escena musical valenciana?

És una cosa rara el que passa en aquest país perquè en tantíssimes coses la cultura no està normalitzada i la cançò és un brollador d’aigua d’allò que van eixint grups i grups i lo curiós és que els grups i els cantants, per llei natural de com està el mercat, duren un temps i van desapareixent i així van apareixent altres i cada nova generació son més solvents i jo estic meravellat.

TOP2

Els grups valencians actuals fan coses molt competitives i boniques i jo crec que hi ha molt de públic que si que està atent però hi ha altra massa de públic al país que això de cantar cançons modernes en valencià encara no s’ho menjen, no ho veuen normal. Els sembla una cosa reivindocativa només pel fet de cantar en valencià i davant d’açò es retrau molta gent. I el mateix fet de que en les emissores de ràdio comercials no apareix ni una punyetera cançò en valencià en tota l’oferta que hi ha, és molt simptomàtic.

TOP1

-Que opines de com la combativitat musical dels anys 80 s’ha transformat en un negoci en l’actualitat?

La dinàmica de la cançò popular en general és eixa perque vivim a una societat capitalista però de moment si no hi ha negoci, si no es mouen diners ni hi ha demanda, la cosa ni arriba a la gent ni s’implanta i si no arriba a la gent, no existeix. Si no incidim en la població poca cosa podem fer.

 

Arribats ací ja sols vos queda gaudir del capítol sencer i ací vos el deixem.??

 

Top