Eugeni Alemany: “Si tinguera vint anys menys no em preocuparia ni per la televisió ni per res, seria youtuber”

Sergi Pau (@sergipau99)

“Crec que el fet d’arribar a tindre un gran públic és una cosa independentment de la llengua sinó que té a veure amb els continguts, és a dir, si fas uns continguts interessants o que connecten amb l’audiència, la gent ho seguirà”

Eugeni Alemany (1976, Sueca, la Ribera Baixa) és un filòleg, guionista, presentador de televisió i humorista valencià. Lligat des dels 2000 a Canal 9 amb programes com “A la Fresca, “Sense Filtres”, “El Típic Programa” o “Trau la Llengua”; a Telecinco amb “Caiga quien caiga” o “Xq no te callas?”; a Cuatro amb “Nos pierde la fama” o “Lo que diga la rubia”, i actualment a À Punt amb “Atrapa’m Si Pots”. Podríem presentar-lo com l’ambaixador de les xarxes socials valencianes, ja que gràcies a la seua campanya del #PaellaEmoji es va incloure el plat valencià a les emoticones del WhatsApp. Infinits projectes, espectacles, programes i un llarg etcètera el caracteritzen però sempre, defensant el valencià des de diferents perspectives com poden ser la sociolingüística o la literatura valent-se de la seua principal arma: l’humor.

-Creus que fer YouTube en valencià és una bona ferramenta per a la normalització i difusió de la llengua?

Per descomptat, igual com qualsevol mitjà de comunicació o plataforma. El que té YouTube és que cadascú es pot connectar a qualsevol hora, en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, perquè la tecnologia ho permet i aquesta és una gran aliada de la difusió de llengües com la nostra.

-Et faries un canal de YouTube alguna vegada? Quin contingut pujaries?

Tinc un canal de YouTube, o no sé si anomenar-ho així. Ho tinc per a pujar vídeos per a emmagatzemar i saber on tinc tot allò que he fet. Sincerament, no li pegue tant a YouTube perquè m’ha pillat major, però probablement, si tinguera vint anys menys ni em preocuparia per la televisió ni per res, seria youtuber perquè dius el que vols i ho fas com tu vols, tens la línia editorial que tu vols i no és com treballar per a un mitjà de comunicació.

-Algun o alguna valentúber a qui segueixes molt?

Valentúbers no conec com a tal més enllà de persones com Nerea o Miss Tagless perquè les vaig conéixer per Twitter perquè jo no em solc connectar al YouTube. Igualment pense que eixa és la gràcia de la normalitat d’una societat amb una llengua, que tots els que fem coses amb una determinada llengua no ens hem de conéixer tots. Jo intente estar al dia perquè em dedique a la comunicació, però hi ha coses que se m’escapen perquè per edat o per interessos jo no sé els temes que fan els Valentúbers perquè aneu adreçats a una gent jove que feu uns temes que a mi em pillen un poc major. Però insistisc, eixa és la gràcia, no crec que tota la gent castellanoparlant conega a tots els youtubers que fan coses en castellà, supose que coneixeran els dels temes que li interessen. Igual que no sóc partidari de parlar del gènere de música en valencià, hi ha gent que fa música ska, rock o reagge i no pel fet que ho facen en valencià els has de seguir o estar al dia. Hi ha molts grups de música en valencià que pel seu estil, no els conec, i això també passa amb els grups de música en castellà, en anglés i en tots els seus idiomes, tot depén dels gustos i interessos de la gent, del públic.

-Amb l’explosió de YouTube i la quantitat de canals que hi ha actualment, creus que és possible pujar contingut en valencià i arribar a una gran quantitat de públic?

Jo crec que el fet d’arribar a tindre un gran públic és una cosa independentment de la llengua sinó que té a veure amb els continguts, és a dir, si fas uns continguts interessants o que connectes amb l’audiència, la gent ho seguirà, si a la gent li mola. Evidentment, la gent que parla eixa llengua o que almenys, l’entén. Crec que no cal fer les coses adreçades a un públic específic, per exemple, jo quan faig les coses no les faig pensant sols amb les persones valencianoparlants, sinó que les faig pensant en els valencians en general, ja que és l’espai en el qual jo em moc. És a dir, que ho faig per als valencians que em puguen entendre, perquè hi ha valencians que no parlen valencià però sí que ens entenen, i poden estar interessats en els continguts. Em repetisc, el que importa i el que atrau l’audiència son els continguts i no la llengua en la qual es fan aquests.

-Aleshores, creus que el contingut en valencià que hi ha a YouTube pateix un desavantatge per ser-ho en valencià?

No, depén. És un desavantatge si el que vols és arribar als cent milions de seguidors, doncs si, no aconseguiràs eixa quantitat de seguidors. Depén de les metes, objectius i de la temàtica però sobretot del públic. Sí que personalment m’agradaria perquè veig que encara no acaba d’haver-hi una gran connexió entre els catalans i els valencians -em referisc a zones geogràfiques-. A mi em segueixen molts catalans però no sé si en el món del YouTube ja comença a haver-hi molts catalans que segueixen a valencians o valencians que segueixen a catalans, trobe que ahí ens falta, igual que en l’àmbit editorial, crear més sinergies.

-Que opines de Valentúbers?

Pel que conec de xarxes socials com Twitter, sou els que feu coses en valencià a YouTube, està guai que tingueu ahí com una plataforma per fer com un lobby, d’ajudar-vos, donar-vos a conéixer, etc. Tot el que siga plataformes està bé, però en compte amb estigmatitzar que per fer les coses en valencià siga un gènere. Supose que sereu molt diferents i cadascú tindrà un estil i una forma de fer les coses i això al final crec que és l’important, que no siga sols perquè fem les coses en valencià.

Top