J. Ramón Sanchis: «Si emprem el valencià quan parlem de música o de teatre, per què no fer-ho també quan parlem d’economia?»

Sergi Moyano (@sergimoyano_)

Joan Ramón Sanchis (Gandia, 1965) és catedràtic d’Organització d’Empreses i Director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València (UV). Autor de diverses publicacions sobre les finances en perspectiva social, des de fa uns mesos s’ha convertit en valentúber i a través del seu canal, Parlem d’Economia, aborda problemes essencials per al nostre territori.

 

Com va sorgir la idea d’obrir un canal sobre Economia en valencià?

La meua primera experiència com a youtuber va ser a través d’un canal en castellà que vaig obrir fa tres anys. Acabava de publicar un llibre sobre la crisi bancària i vaig pensar que podia fer un vídeo sobre Bankia i tots els seus enganys. A partir d’això vaig creure que podia ser positiu dirigir-me a les persones que no saben d’economia o que en saben poc amb un llenguatge senzill i clar, sense tecnicismes ni eufemismes, i així ajudar-les a entendre millor els temes econòmics que tant ens afecten. Sempre amb una visió més humana i social de l’economia i desemmascarant les mentides del neoliberalisme; per això em considere un «economista social».

El segon pas el vaig prendre fa uns mesos quan després d’haver publicat alguns llibres en valencià vaig pensar que podia seguir explicant l’economia a YouTube en la meua llengua materna. Jo faig les meues classes a la Universitat en valencià des de fa molts anys i és la llengua que he aprés de la meua família al Grau de Gandia, on vaig nàixer. Així vaig encetar el meu canal Parlem d’Economia, i a més amb un major compromís i seriositat, publicant un vídeo distint a la setmana.

«Em considere un “economista social”»

L’Economia és un sector molt globalitzat i la gran majoria de les informacions que hi trobem són en anglés o en castellà. Creus que és important reivindicar l’ús de la nostra llengua en este àmbit?

Reivindicar l’ús de la nostra llengua en matèria d’economia no sols és important sinó necessari. Una llengua que ha estat perseguida, que encara ho està per una part de la societat espanyola, per a mantenir-la viva cal fer ús d’ella en tots els àmbits i en tots els registres. Si es parla en valencià quan parlem de música, de cinema, de teatre… Per què no fer-ho també quan parlem d’economia? De fet, vaig pensar que així també podíem contribuir a la seua normalització i al seu reconeixement. Hem d’utilitzar la nostra llengua també en les disciplines científiques i en els registres cultes i institucionals. 

Jo soc una persona de poble i valencianoparlant, i ho dic amb molt d’orgull i satisfacció, perquè m’ha ajudat molt a entendre la vida i a les persones. I açò no és incompatible amb l’educació i la cultura, tot al contrari, açò ens dona més educació i més cultura. L’anglés domina l’economia en l’àmbit mundial i a l’Estat espanyol s’explica principalment en castellà, però també hi ha un sistema educatiu que potencia altres llengües. A Catalunya, el català està reconegut i hi ha molts economistes que l’utilitzen per a expressar-se. Al País Valencià és més difícil trobar economistes que parlen en valencià quan parlen d’economia, però també hi haguem alguns. Hem d’intentar ser-ne cada vegada més.

«Hem d’utilitzar la nostra llengua també en les disciplines científiques i en els registres cultes i institucionals»

En diverses ocasions, has reflexionat en els teus vídeos al voltant de la tesi que has desenvolupat en el teu llibre, ‘Economia del bé comú’. Quin és este model i què planteja?

El model de l’Economia del Bé Comú és un model transformador que sorgix amb la crisi financera del 2008 què té com a finalitat posar a la persona per damunt del capital, és a dir, humanitzar l’economia. El propòsit de l’economia ha de ser la millora de la qualitat de vida i el benestar de les persones i no el creixement econòmic ni l’acumulació dels diners. El creixement econòmic està portant-nos a un carreró sense eixida. Més important que el creixement és la distribució de la renda per a evitar la pobresa i l’exclusió. El nostre objectiu ha de ser la sostenibilitat, entesa com al progrés de la societat actual a la vegada que garantim també la prosperitat de les generacions futures. 

Les empreses han de crear també valor social i ambiental, a més de valor econòmic. S’ha de donar resposta als problemes socials i ecològics amb propostes econòmiques globals i integradores. L’Economia del Bé Comú compartix eixa finalitat transformadora amb altres enfocaments com l’Economia Social i Solidària, l’Economia Feminista o l’Economia Circular, entre d’altres. Encara és un model incipient i jove, que és desconegut per a moltes persones. Per això forma part permanent del meu discurs i en tots els meus vídeos apareix com a referent de fons, perquè és una manera més humana i social de veure i entendre l’economia, contrària al neoliberalisme.

«El creixement econòmic està portant-nos a un carreró sense eixida. El més important és la distribució de la renda per a evitar la pobresa i l’exclusió»

Has parlat sobre el model d’À Punt, sobre els salaris, sobre els bancs… Quin d’estos videoblogs destacaries?

Possiblement, dels vídeos que he publicat fins ara, al que més estima li tinc és al de la sostenibilitat d’À Punt. El tancament de Canal 9 va ser un trauma social i econòmic per als valencians i les valencianes i el fet que tinguem de nou un servei públic de radiotelevisió, ho considere molt positiu des de tots els punts de vista. Sé que hi ha molta controvèrsia sobre el tema; de fet, des que vaig traure el vídeo, he tingut alguns comentaris negatius i contraris al manteniment d’À punt i fins i tot alguns «no m’agrada» en el canal. Però és un tema que tinc molt clar: com és possible que el Govern valencià concedisca a una multinacional 90 milions d’euros en ajudes públiques i que no estiga disposat a ampliar el pressupost d’À Punt en 30 o 40 milions? Amb estos diners es podria millorar la programació i la qualitat. 

A TV3 hi ha programes d’economia en català com «Economia en Colors» de l’economista Xavier Sala i Martín; Per què no podem tindre un programa en À Punt sobre Economia? Però, d’altra banda, també destacaria el vídeo sobre el Govern del Botànic II i el canvi de model econòmic perquè este tema és molt important. És possiblement el repte econòmic clau de la nova legislatura del Consell.

«Per què no podem tindre un programa en À Punt sobre Economia, com fa TV3?»

Quin problema creus que és l’escull principal per als valencians i valencianes en l’actualitat?

Jo pense que els temes d’economia són molt importants per als valencians i valencianes, més del que pensem. El problema és que quan sentim parlar als economistes desconnectem perquè no entenem el que estan dient, ja que utilitzen molts tecnicismes. D’altra banda, hi ha molts polítics que parlen d’economia sense saber exactament el que estan dient, i la veritat, diuen moltes barbaritats. I al final, la ciutadania no ens n’assabentem o, el que és pitjor, ho entenem malament o ens creguem determinades afirmacions que realment no són certes. Actualment s’està parlant molt sobre l’infrafinançament valencià i sobre els problemes dels productes agraris valencians; són dos temes de gran importància que tractaré en la nova temporada del canal. La veritat és que ja tinc una llista bastant llarga de temes que vull anar tractant amb la finalitat d’aportar informació clara a la ciutadania. Sempre des d’una visió crítica i heterodoxa de l’economia. Ja estic fart de tant de neoliberalisme.

Per últim, quines lectures en valencià ens recomanes sobre Economia?

Al meu últim vídeo de la temporada recomanava alguns llibres d’economia que poden ser interessants per a profans en la matèria. Vull destacar sobre tot el llibre de Vicent Cucarella «Economia per a un futur sostenible», editat per Bromera. És un llibre molt amé i divertit per a entendre l’economia des d’una perspectiva ecològica i sostenible. Per descomptat, també recomane els meus dos llibres en valencià publicats per l’Editorial valenciana Vincle: «La desfeta del sistema financer valencià» (2017) i l’últim, del 2019, «L’Economia del Bé Comú i la transformació del model econòmic al País Valencià». Per últim, destacaria també el llibre editat per la Generalitat Valenciana «Impacte i valor econòmic del valencià», un estudi realitzat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques sobre l’impacte econòmic que genera la nostra llengua i que pot servir per a traure’n profit.

Què penses de la iniciativa de Valentúbers?

És per a mi un honor poder participar d’esta iniciativa dels youtubers valencians. Col·laborar amb altres persones que també utilitzen la nostra llengua com a mitjà de comunicació per a parlar del seu art o de les seues idees i opinions és molt enriquidor. I entre tots podem fer valdre el valencià i aconseguir que arribe a moltes més persones. Pense que si no existiria, s’hauria de crear. Vull aprofitar per a felicitar els youtubers valencians que hi participen i per a recomanar als valencians i valencianes que ens coneguen i ens seguisquen.

 

Top