Vicent Magraner: ”Lameuapau parlava de mi, de les meues febleses, emocions, sentiments, ferides i plors, com anava a fer-ho en castellà?”

Sergi Pau (@sergipau99)

“Primerament cal ensenyar la gent a consumir YouTube, així com hem fet amb la música, i aleshores es podrà crear un contingut per a una audiència molt més receptiva”

Vicent Magraner Ripoll (Simat de la Valldigna, la Safor, 1993) és el creador de Lameuapau, “un recull de peces que parlen de sentiments, emocions i d’altres de la naturalesa humana”, que podem trobar tant a Twitter, Facebook com Instagram. Graduat en Administració i Direcció d’Empreses i amb el màster de negocis internacionals, des de fa tres anys està al capdavant del projecte poètic Lameuapau amb el que ha publicat dos llibres, Monoromàntic i Sentimentar i altre, Versia, com a Vicent Magraner Ripoll.

-Com i per què va nàixer Lameuapau?

Lameuapau va nàixer a Irlanda fa ara tres anys. A un moment emocional, econòmic, anímic, familiar, acadèmic i en especial, amorós molt dur on em vaig trobar sol, molt sol, potser el més sol que he estat mai. Això té encara més sentit quan jo sempre estic sol, però m’agrada estar-ho, sols que en aquell temps em trobava, entre altres coses, molt trist.

El nom fou fàcil d’elegir. La persona per la qual escrivia gran part de les meues lletres tenia un nom concret, atés que la frase “Sempre seràs la meua pau en temps de guerra, i la meua guerra en temps de pau” fou una dita amb sinceritat. Així, aquell era el meu raconet on buidar-me, i també, on no oblidar que jo havia estimat i estimava intensament.

Com que jo sempre havia escrit i ja havia publicat i guanyat diferents premis vaig pensar en poder barrejar la meua necessitat de parlar-me i saber com em trobava, i escriure. Sóc una persona molt despistada i necessitava una manera d’escriure que no pogués perdre. Això eliminava el mòbil, les llibretes o fins i tot el meu ordinador. Així, vaig decidir crear un Instagram des d’on em podria llegir sempre i saber com em sentia i explorar les meues emocions i com gestionar-les.

El nom fou fàcil d’elegir. La persona per la qual escrivia gran part de les meues lletres tenia un nom concret, atès que la frase “Sempre seràs la meua pau en temps de guerra, i la meua guerra en temps de pau” fou una dita amb sinceritat.

-Perquè vas decidir dur el projecte a les xarxes socials? I per què en valencià?

A mesura que, des de l’anonimat, Lameuapau va anar rebent més ressò ampliàrem a diferents xarxes. Això era perquè veia gent que sentia les mateixes coses que jo, i que estaven ferides com jo. Era bonic i al mateix temps esgarrifós, atés que jo no sóc d’allò millor gestionant les meues ferides, pitjor encara tractar amb respecte les de milers de persones. Jo sempre havia tingut una consciència social per la meua llengua i la meua terra, herència del meu pare que em ficava a Maria del Mar Bonet, Raimon i Lluis Llach durant tota la meua infantesa, però és cert que jo havia llegit sempre en castellà, clar, tenim a casa milers de llibres, però tots en castellà.

Malgrat això, Lameuapau parlava de mi, de les meues febleses, emocions, sentiments, ferides i plors, com anava a fer-ho en castellà? En quin lloc em deixaria això? Jo no sé mentir, no m’agraden les mentides, i com que no m’importava l’extensió de les persones a la qual arribar, preferia ser sincer als meus principis i a la meua cultura.

Vicent Magraner

-Creus que el valencià està molt present a les noves plataformes com YouTube?

En absolut. Però això té sentit perquè encara no hi ha una cultura real de YouTube a València, Alacant o Castelló. Cal tenir en compte que les noves generacions coneixen la llengua però no tenen encara creada l’estructura social que la recolze. L’única activitat que fa una apologia indirecta de la llengua són els concerts de grups, com ara El Diluvi, Auxili o noves fornades com ara Reacció o El Tio la Careta. Primerament cal ensenyar la gent a consumir YouTube, així com hem fet amb la música i continuem fent amb els llibres, aleshores es podrà crear un contingut per a una audiència molt més receptiva.

Encara no hi ha una cultura real de YouTube a València, Alacant o Castelló i cal tenir en compte que les noves generacions coneixen la llengua però no tenen encara creada l’estructura social que la recolze.

-Penses que Lameuapau es podria exportar a YouTube?

Lameuapau és un recull de peces que parlen de sentiments, emocions i d’altres de la naturalesa humana. Amb una bona veu es podria fer una mena de lectura setmanal, però no tinc ni la veu, ni el carisma ni les forces, almenys, per ara, per a fer una cosa tan bonica.

-Has escrit dos llibres, “Monoromànitc” i “Sentimentar”, però quin creus que és el format que més arriba a la gent? El format tradicional del paper o les publicacions a les xarxes socials com Instagram?

Un llibre és una petjada que hi fas a un moment de la teua vida. Tu no et compres un llibre perquè “això”. El compres perquè “ara”. Un llibre diu més de tu del que creus, perquè parla de qui eres a aquest punt de la teua vida, què vols i com et sents. Això fa que Lameuapau com a llibre tinga tres handicaps que estime. És un llibre de paper, és en valencià, i és “poesia” malgrat que mai ho definiria així per respecte a grans autors. Quan una persona és capaç realment de voler un llibre així a la seua prestatgeria, és perquè estima això que fem a Lameuapau, o perquè està realment ferida. No tinc encara clar quina de les dues em sembla millor raó. Malgrat això, no deixa de ser això, un llibre, d’un gènere en perill d’extinció en una llengua amenaçada. Les xarxes permeten salvar aquests inconvenients perquè permet un format diari i lluny del compromís d’un llibre. A Lameuapau arribem a més gent que amb qualsevol llibre que publiquem mai, i això em sembla bonic. Hi ha qui vol escriure per a ser llegit, i hi ha qui vol escriure perquè vol escriure.

Quan una persona és capaç de realment voler un llibre així a la seua prestatgeria, és perquè estima això que fem a Lameuapau, o perquè està realment ferida.

-Què hi ha de Vicent Magraner a Lameuapau?

Vicent Magraner és l’autor de Lameuapau. Lameuapau (tot junt) és el projecte i la meua part de mi que es permet ser tan feble com vulga. La Meua Pau (tot separat) era una persona llunyana. Tot el que sóc, ho sóc a Lameuapau, perquè és el meu raconet. És on reconec que m’han fet mal que he estimat, que m’han enganyat, que m’han fet feliç i que he cregut. És un testimoni de vida, és allò que sent a un moment concret de la meua vida.

El problema més difícil és ser coherent a les meues emocions perquè aquestes a vegades són més caòtiques del que voldria, i quan m’adone del que he escrit em veig nu, molt nu. Però, de nou, jo no sé mentir, i si he de publicar res, ha de ser sincer. Així que la part de Vicent Magraner a Lameuapau és això, la part més sincera, és exposada, més nua.

-Com va sorgir la idea de publicar un llibre? Va ser un camí fàcil o difícil?

La Amanda Cerse i jo ens coneguérem a Instagram, férem col·laboracions i ens va agradar molt allò que féiem. A mi sempre m’han agradat els reptes, i un dia, de sobte férem la pregunta de fer un llibre junts. No férem la mirada enrere. Ara bé, publicar un llibre no és cosa complicada. Publicar un llibre en el segle XXI és la cosa més senzilla del món. La cosa complicada és que algú el compre, i la cosa veritablement important, que algú el llegisca. Un llibre comprat però no llegit és una vergonya. Però com que sóc una persona molt cabuda i exigent, a l’hora de maquetar-los em fique molt quimerós, atés, clar, que als llibres de Lameuapau hi ha molta simbologia amagada. Paraules, majúscules, dibuixos o detalls que signifiquen més del que sembla a una primera lectura. No fou fàcil, i com a curiositat, a Monoromàntic vaig arribar a dormir al cotxe de l’enorme cansament que portava al damunt des de feia setmanes.

Publicar un llibre en el segle XXI és la cosa més senzilla del món. La cosa complicada és que algú el compre, i la cosa veritablement important, que algú el llegisca.

-Pensaves que Lameuapau anava a tindre l’acollida que ha tingut?

Literalment mai vaig pensar que Lameuapau tindria cap acollida. No estava dissenyada per a això. Estava feta per a curar ferides. Quan tanta gent va començar a acudir, a contar-me coses i a fer-me veure que potser les ferides es podien compartir, llavors vaig creure que potser podíem fer una cosa bonica entre totes les mans juntes. Mai podré donar suficients gràcies per tot el que hem fet.

-Creus que el valencià a les xarxes és una barrera o una manera de catapultar la seua difusió?

Tinc una mena de mala opinió del valencià a les xares en un aspecte, i és de fer-lo servir de bandera per al teu profit, en lloc de fer-lo ajudar amb allò que fas. Si vas a dir que fas les coses en valencià, i ho fas, aleshores estàs fent de la llengua una cosa més viva, i tot just, és el que necessitem.

En canvi, si dius això mateix, i després el teu contingut, obra o el que siga allò que fas és en castellà, anglés o francés, estàs fent servir la llengua com una xapeta, i fas veure a la gent que la llengua és això, un pin al mèrit. I no. Si tenim les xarxes és precisament perquè som una terra, una cultura i un poble amb una llengua pròpia. Si la vols fer servir, genial, si no, també, però no li lleves el pes i el valor que té. Els parlants no podem renegar de la llengua quan volem.

Si tenim les xarxes és precisament perquè som una terra, una cultura i un poble amb una llengua pròpia. Si la vols fer servir, genial, si no, també, però no li lleves el pes i el valor que té.

-Què ens pots contra sobre el futur de Lameuapau? Alguna novetat?

Doncs Lameuapau està per tenir diferents canvis i canviarà un poc el rumb que portava. Això és perquè fa poc hi hagueren diferents canvis a la meua vida, i clar, una és parts de l’altra i viceversa. En principi hi havia programada una campanya solidària vers el càncer de mama per a setembre, d’altra per a nadal i una novel·la romàntica per a desembre, però totes tres s’han cancel·lat.

A canvi, però estem treballant en altres coses, també en com “traure” més la meua imatge i la de Amanda atés que abans no ho féiem perquè intentàvem no tenir cap imatge “pública” en favor de temes personals. Ara volem aprendre a ser encara més propers en la gent que confia en nosaltres.

I per descomptat, anem a seguir donant les gràcies per tot això que la gent que ens llegeix ens permet fer.

Top